La perversión del lenguaje

Joan Font Rosselló |

GabrielJOAN FONT ROSSELLÓ

Uno de los efectos más plausibles del miserable nivel de la política española es la perversión del lenguaje. Tal vez su máximo exponente sea la diputada catalana Anna Gabriel, la nekane de la CUP que tiene la costumbre de deformar a martillazos todos los conceptos que salen de sus labios. Tampoco por aquí carecemos de lumbreras, la verdad. Ahí está, sin ir más lejos, este genio del Derecho que es Jaume Mateu, presidente de la OCB, que hace unas semanas (EM, 20-7-2016) criticaba al Govern de Armengol por no “proteger a los ciudadanos de Baleares para que puedan expresarse en la lengua propia sin tener que sufrir ningún tipo de discriminación”. Por lengua “propia”, claro está, Mateu se refiere al catalán, no a la lengua de cada uno. Mateu apelaba a este “derecho” para que el Govern interviniera en los comercios y en el sector privado imponiendo requisitos lingüísticos para abrir y contratar trabajadores. ¿Dónde está escrito el “derecho” de que a uno le atiendan, o entiendan, en catalán? Es más, ¿existe algún derecho a que a uno le atiendan, o entiendan, en alguna lengua, sea catalán, castellano, inglés, alemán, árabe o italiano? En una sociedad multicultural, turística y con dos lenguas oficiales como es Baleares, ¿de verdad alguien cree que uno se puede desenvolver en todos los trances de su vida en su lengua materna? Mucho me temo que no. Ni en castellano siquiera –pese al artículo 3 de la Constitución, que establece que los españoles tienen el deber de conocer el castellano y el derecho a usarlo–, ni en inglés, ni en alemán, ni tampoco en catalán. Mateu apela a un “derecho” que no existe, el de vivir en catalán. Si quiere ejercitarlo, yo le recomendaría mudarse a Ariany y no moverse de ahí. Y aun así, tengo mis dudas de que lo consiguiera.

MÉS y MÉS y MÉS

Juan A. Horrach |

MÉS OCBJOANTONI HORRACH MIRALLES

ME EMBELESA escucharles que ellos no han politizado nunca la lengua (!), que ese pecado sólo es atribuible a los otros, esos chiflados que no entienden los arcanos de la estelada. No ideologizan, dicen lo que toca, manifiestan la única opción posible. Como el Departamento de Filología Catalana de la UIB, su hermano siamés: nuestro criterio es científico, por tanto... ¡es intocable, no puede discutirse! Por favor, regresen a la escuela secundaria y repasen el temario de lo que caracteriza al espíritu científico, porque tal vez lo confundan con la Santa Inquisición.

Con su nueva estratagema, Més quiere darle un amplio espacio educativo al inglés como «llengua estrangera», en un bilingüismo estilo Nadal Batle. El castellano definitivamente ha sido fumigado, hemos alcanzado la bendita solución final. Ni como lengua extranjera puede conformarse, la desgraciada. Claro, como nos la impusieron desde fuera... no como el catalán, que fue consensuado entre Jaume I y Abú Yahya tras la pacífica y democrática «intervención» de la Corona de Aragón.

Es mite des “mal” finançament autonòmic

Joan D. Pons Torres |

comissiócatJOAN D. PONS TORRES

Na Francina, quan clava sa banya dins es forat, no hi ha qui l’hi tregui. Dues han estat ses darreres ocurrències de sa nostra presidenta, fruit de ses visites estelars d’en Puigdemont an es Consolat de Mar qual patriarca desfilant entre es seus seguidors espirituals de les illes. Una, sa creació d’una comissió “catalanobalear” —tot lo que sigui catalanoqualsevolcosa ja va bé— per estudiar ad kalendas graecas un nou sistema de finançament autonòmic, liderada pes ciutadellenc Guillem López Casasnovas, i que parteix de sa base victimista de sempre: “les dues comunitats compartim una situació d’infrafinançament històrica des del Govern d’Espanya”. I dues, s’enèssima genuflexió des Govern Balear davant es plans d’Estat de sa Generalitat de Catalunya: es reingrés de ses Illes Balears a s’Institut Ramon Llull. I deim plans d’Estat perquè són paraules literals de Puigdemont, per qui s’IRL és una “eina d’Estat” per projectar sa cultura catalana a l’exterior. Dit i fet. I com sempre, Madrid paga sa festa.

Vet aquí tres punts que hauríem de deixar clars davant es darrer gemeg des Govern:

1. No existeix cap expoli fiscal a Balears —ni a Catalunya—. No és ver que estiguem tan mal finançats com mos volen fer creure, ni que sortiguem tan perjudicats de ses balances fiscals.

Sa norma sagrada: Identitats expiatòries (2)

Fundació Jaume III |

llibresnsHorrach UIBFUNDACIÓ JAUME III

Cada setmana publicarem una espipellada d'un capítol des llibre “Sa norma sagrada. Un viatge a ses fonts amagades des catalanisme de ses Balears” (J.A. Horrach & J. Font, Palma, 2016) que ha editat sa Fundació Jaume III. S’epíleg Identitats expiatòries ha estat obra de Joantoni Horrach i pes seu interès en publicarem dos bocins. La setmana passada publicàvem es primer bocí i avui publicam es segon i definitiu, que és sa continuació de s’anterior.

Epíleg. Identitats expiatòries. Extracte 2

(...)

Amb motiu de sa publicació d'aquest llibre, es diari “Ara” li va dedicar sa portada i un dossier de dotze pàgines dia 12 d'abril del 2015, preparat pes mateix Pla Nualart. Encara que paresqui sorprenent, s'”Ara” se posicionava per fer de sa llengua una eina útil i fluida, no un conjunt de normes rígides i difícils que l'allunyen des seus potencials usuaris: “El futur de la llengua l'hem d'abordar sense dramatismes ni dogmatismes”, anunciava a sa portada. Fixem-nos que, almanco en sis criteris fonamentals que proposa Pla Nualart, sa seva proposta no està ni de molt allunyada de lo que defensa sa Fundació Jaume III:

1. Partir de s'intuïció: una llengua és com és i no com convendria que fos. Per tant, sa norma s'ha d'adaptar an es parlants, no a s'enrevés. En lloc de sancionar es parlants, lo que pertoca és reconèixer quina és sa llengua viva. S'ultracorrecció fa escampar sa “sensació de que tothom parla i escriu malament” (Pla Nualart), i això provoca que molta gent abandoni s'ús de sa llengua i només empri bàsicament es castellà.

2. Assumir s'evolució: s'ha d'assumir es passat, i això inclou no refusar sempre s'influència des castellà, no només lèxicament sinó també sintàcticament. Una cosa és s'interferència i una altra s'evolució de sa llengua. Moltes vegades s'idea de puresa de sa llengua va unida a intencions polítiques, no filològiques. I, quan són filològiques, sofreixen un excés de voluntarisme arcaïsant, com feia Fabra quan volia reintroduir sistemes sintàctics des segles XIV i XV.

Ciutadans (C's) Balears registra una PNL on insta es Govern a fomentar s'ús i estudi de ses modalitats insulars a s'àmbit educatiu i en es medis de comunicació públics

Fundació Jaume III |

OlgaiXPAixí mateix, a sa proposta se sol·licita que sa Presidència des Parlament complesqui es mandat estatutari fomentant ses formes pròpies de s'arxipèlag a ses comunicacions internes i externes, tant orals com escrites

Ciutadans (C's) Balears en es Parlament ha registrat una proposició no de llei en què insta es Govern de ses Illes Balears a fer efectiu lo que disposa s'article 35 de s'Estatut d'Autonomia i, en concret, a fomentar s'ús i s'estudi de ses modalitats insulars a s'àmbit educatiu i en es mitjans de comunicació públics, així com a complir es mandat estatutari fomentant ses formes pròpies de s'arxipèlag a ses comunicacions internes i externes, tant orals com escrites, des Parlament balear.